We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

De r​ì​der e de pi​à​nzer

by La Cantina di Ermete

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    Il download include un libretto f.to A5 di 8 pagine con tutti i testi e le informazioni.
    The download includes an 8-page A5 booklet with all lyrics and information.
    Purchasable with gift card

      €8 EUR  or more

     

1.
Follestrocca 04:36
La finestra deèrta e la müsica a pala Salta sö söla giostra e la nóna che bala Varda sö, varda zó, varda che, giü du tré toca a mé. Stamatina a bunùra l’è riada la stria Fomne fomne sti alegre, ghè culane e magia Föra dai, bìgoi d’ai, lea i pè, salta sö ensema a lé. Pica, pica le porte, desèda le morte Daga bröt de galina e decòt de cantina. Mama mama ugiù ugià Tichete tac ‘ndom a éder La bèla de Offlaga la taca a cantà. Marsa marsìa, caàl sensa bria Vin e vinvela, la vita bèla, vita bèla, vita bèla... Nèla piasa l’è ‘ndada, la zent l’è riada Marona che bèl, go ist el me gnarèl Varda sö, varda zo, vardem mé, giü du tré, toca a té. El caàl sensa bria sö e zo per la via Vé de me a balà, fa l’amur e sognà Zac e tac va n’del sac, via i söpei Lasa zo i bei caèi. Gin ging e te giong nom a spass sö la Mèla Tra la lalalà, l’umbrilì sota sèla Mama, mama, ugiù ugià Tichete tac, ‘ndom a éder La bèla de Offlaga la taca a cantà Marsa marsìa caàl sensa bria Vin e vinvèla la vita bèla, vita bèla,/ vita bèla...
2.
Santa Rosa fatemi sposa, san Francesc truìmel prest sant’Antone del campanèl fim troà giü bèl ma bèl. San Faüstì e santa Giovìta finì mònega l’è mia la me vita sant’Antone del pursilì se ‘l fös mia bel che ‘l sàbes fì. Santa Ciara fìmel troà apò se l’è mia de prima ma omni santi e grazias Dei va bé anche ‘n védof... con sèt pütèi.
3.
Ghè ‘na cansù per ogni amur ghè ‘na stagiù per ogni fiur ghè ‘na stasiù per ogni vias per chi völ za fermàs. L’è asé ‘n momènt per nasser l’è asé ‘n momènt per mörer ghè ‘n sac de tèmp per viver mia apena per scampà. Ghè ‘n momènt per fa l’amur ghè n’è in oter per odià ghè ‘n momènt per diertìs e in oter per pensà. Ghè ‘n momènt per sintis grant ghè ‘n momènt per vergognàs ghè ‘na storia che finés e ghè ne dò che nas.
4.
strumentale
5.
Astronomi gnoràncc isé boriùs ma lók forse ga n’è vergü che ‘l sa de viga tórt, ma se l’ameterès de mia saìghen tat i ga darès la bàia e ‘l sarès licensiat! La tèra l’è mia tonda, sa pöl mia campà sura ‘n balù che gira “a gran velocità”. La zènt che sta de sóta e chèi che sta de mès se j-è mia lömagocc i sa destacherès. E i vègne mia a cöntàm che ghè la “gravità” che té ‘nfrancàcc i sass per tèra e i cópp söi tècc. La gravità i sa l’è ‘nventàda i codignù per das öna resù, ..per la disperasiù. Èl sul, chèl sé, che l’è “una sfera”, me ‘l conòse bé, mé che fó töcc i dé i mercàcc de fröta e de gelati. ‘Na bala de du méter, che gira töt en sércol sura la piàta tèra e me sögöte a scantunà col caratì a curiga dré a l’ombrèa, a mènema che la sa möf, senò i gelati i sa delégua e i pér i va ‘n papèta. Perchè só Paneroni e só che gó resù e vóter sif campiù de lapa e macarù! Studiate la Paneroni!.. Paneroni! “Copèrnico sbagliò”, ma j-era tèmp luntà, besògna compatìl, ..ma che ma fa ‘nversà l’è che amò al dé d’encö tace prufesurù i söta a dam adòs, anche se i va a palpù. I m’era ‘nfinamài fat sarà sö ‘n presù, enfìna ‘n manicòmio, ..càncher envidiùs!! Ma quan che i siòr dutùr i ma scultàa parlà i ma dervìa le pórte col capèl in ma. “Tenevo conferènse” a Brèsa e pò a Milà, èn piàsa zó a Firènse j-ó facc svèrgognà! Astrònomi babiòcc che ga tremàa i barbìss i ma tegnìa delóns per mia comprómetiss. “Il sole mai non sorge e nemmeno mai tramonta” l’è sul ‘na gàbola dei öcc vidìl calà fin sóta tèra. “Se il sole mai tramonta, perchè de nòt vé scür?” Perchè l’è picinì, o bèstie! ..‘na bala de du méter! Se ‘l föss miér de ólte piö gròs de chèsta tèra sarèsem töi strinàcc de nord a sud e sensa “ghiacci eterni” e sènsa mai la nòt per fa ‘n sonèl, còcc e smagòcc, che gran bórdèl, per daga rèta a dei balòss che có le asnàde i va völ enturtà, ma me só Paneroni e só la verità! Mé ga só la verità!.. Paneroni!.. Mé, ga so la verità! Cumprì le me cartine, lezì i me giornalì. Contra l’ensorgamènt dei bachetù che fina ‘ncö i va cóionàt adès gh’è ‘l génio Paneroni che va ‘nsègna e ‘l va fa desedà, Paneroni Giovanni, de Rüdià.
6.
Salìda 04:01
Sòcoi che camina i lea sö la tèra, àiva zó che córr che bat prede e i sbrof e i vapùr e de cascade ‘n gran rumùr. I caài che süda e le us dei om, söl senter del bosc ram e fòie, fadigà de rampada che sömèa de mai rià. Spèta che ve fò ‘n pó de sul, dai sercom en prà per fermàs, saltom zó dal caal fin dumà. Fom sö ‘n pó de lègna del mut, en möcel l’è asé per ‘na nòt. Töcc enturen al föc a scaldass. Ombre che se slonga e ‘l sul el dorma, stèle che s’empìsa, bel veder, e falìe e calur e vi che scalda ‘l fret dèla val. Suna ‘na chitara, i om che canta, i scarpù che vula e le s-cete a balà söla tèra töta nòt fina ché vé ciar. Sota chesta lüna che crès arda che bel prà per fermàs, fom polsà i caai fin dumà. Basta ‘n pó de lègna del mut, en möcel l’è asé per ‘na nòt, töcc entùren al föc a scaldass. Quando ‘l gal el canta al dé che ria i bras i sa stira som töcc che, metom turna i scarpù e dai che ‘n va a rampegas fin là. I caài che süda e le us dei om, söl senter del bosc ram e fòie, fadigusa salida, ma l’è bel ‘nsema caminà. Va zó ‘l sul, fra ‘mpó farà fósc, dai sercom en prà per fermàs, saltom zó dal caal fin dumà. Basta ‘n pó de lègna del mut, en möcel l’è asé per ‘na nòt, töcc enturen al föc a scaldass.
7.
Aprile 04:28
strumentale
8.
E pense a te 03:32
Camine per strada e l’aiva la bagna i penser, tirat söl co el zeché per mia ciapà frèd, e pense a te che ta set le e da me ta spètet ‘na parola dolza che... rie mia a dit. I gnari per strada ne l’aiva i züga se sa, le scarpe le pocie le mame le uza e me e pense a te che ta set le e da me ta spètet na parola dolza che... rie mia a dit. Söi vedre enpanacc coi dicc argù fa ‘n disègn, pò ria la gheba che quarcia zo töt e me me pense a te che ta set le e da me ta spètet ‘na parola dolza che... rie mia a dit.
9.
Mama, mama, mama, öle ‘nda via de cà so ulòta asé de té e del bubà, òe mia finì come me fredèl che l’è tat bu e l’è tat bèl e a fórsa de carèze l’è töt morèl. Mama, mama, mama, öle piö ‘ndà a laorà i me agnn piö bèi per ön tòc de pà apò ‘l Signùr l’è mia tat contènt se la éta che ‘l ma dunàt la traze a sgürà en den stabilimènt. Mama, mama, mama, öle piö maridàm e stà quarant’agnn con ön rangotàm, òe catan giü sul quando l’è ‘n fiur e mia se l’è ‘n tòsec o ‘n vècc de dusì pò laàga müdande e calsècc. Mama, mama, mama, mama dam sènto franc che in America voglio andar so ulòta asé de sta in Italì sèmper col capèl in ma a portàga rispèt a ma lónghe e a rüfià.
10.
Malmaridàda 04:37
“Resta ‘nsèma a me, resta ‘nsèma a me ta se te la me sula stèla, sé che so gelùs, e se so gelùs l’è perchè ta se part de me. Ta pö mia ‘nda via, ta pö mia ‘nda via e desfà sö chesta famìa, e fas rider dré, e fam rider dré e pirdì apò ‘l rispèt de töcc”. La sintìe quasi töcc i dé che lü ‘l saìa de èser nervus, che però ‘l ma vulìa amò be, de mia sercàga sul i difècc, che me sögöte a pianzim adòss e a menàla sö e a tontognà e quan che lü ‘l ria a casa straolt almeno ché ‘l völ sintìs el padrù. Ga noi culpa me, ga noi culpa me se la sò vita l’è ‘na guèra, pöde faga chi, pöde fa chi me se ‘l ve a casa col müs per tèra e se ‘l ga biìt, iga ‘n po biìt l’è normal per ön òm de scórsa, se ‘l ve a casa ciòc, se ‘l ve a casa ciòc mai seràga söl müs la porta. Le sintìe sö quasi töcc i de le sò usàde, le sò resù, e per fale amò piö pesà el ma zontàa el rèst cole ma e se scapàe da me fredèl con sö ‘l regàl d’ön bel morèl i ma disìa “ta l’e stigàt, làsel sorà, fal mia egnì mat”. “Aschet mia a ‘nda via, àschet piö a ‘nda via, so ‘l tò òm, so mia fat de preda, ma saró ‘ncasàt, ma so ‘nnamuràt, l’è ‘na pasiù che ma ciapa ‘l co”. L’era ‘n po stranìt, forse ‘l s’è pintìt, coi öcc löster la barba fada. L’era ‘nnamuràt e me l’o molàt, el m’a fat quasi compasiù. Ma pasa ‘n mes e lü l’è amò chèl piö sospetùs, piö bastardèl. El parla poc ma ‘l fa ‘nda le ma, el völ che reste seràda ‘n ca. El ma fa véder ön butigliù pié de benzina, con sö ‘l me nòm. El dis che l’serf per scaldà i òs ala slandrùna che pröa a lasàl. Ma l’è finìda, ura l’o calmàt prima che ‘l pasàes a vie de fat. L’o teàda föra, i è stade asé... quac gose de cianuro ‘n dèl sò cafè.
11.
Gose salade föra dai me öcc e söpèi rocc e sensa calsecc du stras ados e ‘n gratàs de piöcc per slontanàs da chel mond de vecc con el magù che ‘l ma strens el cör e con la nebia nel sentiment ma la speransa en de ‘n ciel nöf la ma dà la forsa nel cambiament. El strezandèl el rampega en sö en mès ai pì che i ma sta a fisà coi so didì che a tocai i ta spons e al vent che pasa per caresà l’ura l’è fresca l’è quasi not en nacio söt forse el troaró l’ura l’è tarda l’è quasi ‘n bot al ciar dela lüna ma ‘ncuciaró. Creder ai ‘nsome per sintis vif Pensàs dei re per mia piö patì Regalà solcc a töta la zent Endormentàs quan che gira al bröt temp Desedàs piö per stà semper s-cecc. Lüna stremida, lüna de lat desquacia i nigoi, fat suspirà ris-ciara el ciel e chesto mond mat segna el sentér del me caminà portem lontà en banda al castel guardie al purtù lé aposta per me la stansa del re, el trono, el mantel sö le me spale e töt en de ‘n dé. Creder ai ensome per restà vif pensà al domà come argot de nöf desmentegàs i dulur de ‘n temp e ricordàs sul de sto moment    e corer dré ai penser dela not.
12.
Ghera ‘na olta ‘na siura, bèla fés bèla fés la s’è leàda a bunùra, ale sés ale sés per indà a tö la verdüra, en paés en paés la s’è laàda ‘l mostàs, du sguanzì che ma piàs s’è petinàda i caèi, isé lonc isé bèi la s’è mitìda ‘l rosèt, el parföm, el belèt le calse longhe de piss, i stiài ‘nfinamai de vernìss. Per indà a tö la verdüra, en paés en paés la sa ‘nfiochèta la siura, dale sés dale sés ghe za pasàt piö de ‘n ura, i è le òt, òt e dés. Pò la sa met el capèl, bianc e ros e marù con sö ‘na piöma de osèl, che la toca ‘l plafù e la sa mèt el piviàl, coi lüstrì e i plissé come se föss carneal, cole sfranze che ria fina ai pè. L’è amò ‘n cusìna la bèla, ale nöff ale nöff che la fa ‘nda ‘na padèla, de pansèta coi öff la ghia de rifucilàs, preparàs per el vias. La gà pirdìt la coriéra, dèle dés dèle dés per indà a tö la verdüra, en paés en paés l’è amò dré che la ciciùla ‘na costada col òss e dopo la sa cunsùla, con mès lìter de ross. Suna mesdé che la siura, l’è amò lé l’è amò lé sènsa gne ‘mpo de verdüra, mama me mama mé ga tocherà disünà, per ön dé per ön dé come faràla a scampa, poera lé poera lé poera lé.
13.
Ma ricorde quan che saltàe i fòs per long quando 'l cör el batìa 'n del co fin a 'n surdìm sento franc per corer piö 'n fond per rià ai màrzegn del mond per basà la preda zelada ön second. Ma ricorde 'na rampegàda sö 'n costù co le ma come artéi che i serca öna rezù sento franc per rià fina al sul e sentàs zo en banda al Signur co la pora che ta trebat i oss e la us del vent che crida "baloss". Ma ricorde le fere ciòche e i mascherù butighér müsicancc che stuna 'n dei trumbù sento franc per rià 'n sima al dòm coi baligurdù e co la sòn e nisü che ta te 'npé 'n scalèt. Ma ricorde dei temporai che squasa i òss la tompesta giasàda che ta smorsa 'l cör sento franc per rià a fi del mes sensa birulà dre a 'na ses ...e alura da ön fagutì de 'nsome lè 'n den cantù go tirat föra chesta cansù.
14.

about

"Da ridere e da piangere"
Una raccolta di alcune canzoni della Cantina di Ermete che comprende "Ghè 'n momènt" degli anni '90, riarrangiata nel 2018, per finire con "Aprile"e "Creder ai 'nsòme", realizzate nel 2020.
Folk rock con testi in dialetto bresciano (Italia del nord) ed un linguaggio musicale che unisce armonie e ritmi popolari, comprese le bande di paese, alcuni elementi celtici, qualche atmosfera "ambient" e - perché no? - affetto per i primi Jethro Tull, Fairport Convention, Steeleye Span...

"De rìder e de piànzer" (There is to laugh and to cry)
A collection of some of Ermete's Cantina songs including "Ghè 'n momènt" from the 90s, rearranged in 2018, ending with "Aprile "and "Creder ai 'nsòme", made in 2020.
Folk rock with lyrics in Brescian dialect (northern Italy) and a musical language that combines harmonies and folk rhythms, including country bands, some Celtic elements, some "ambient" atmosphere and - why not? - affection for early Jethro Tull, Fairport Convention, Steeleye Span...

Translated with www.DeepL.com/Translator (free version)

credits

released January 1, 2021

Cantano e suonano in queste canzoni: Annalisa Alborghetti, Roberto Viesi, Sergio Minelli, Gianfranco Serra, Giovanna Baroni, Gianni Binetti, Lorenzo Palmoso, Andrea Abeni.

license

all rights reserved

tags

about

La Cantina di Ermete Italy

Una sigla che ha 40 anni. Gruppo storico nell’ambito della canzone in dialetto bresciano, si è sempre proposto con un repertorio essenzialmente di brani di propria composizione. Dal 2017 in formazione a quattro propone canzoni e musiche composte nell’ultima decade, a cavallo tra impegno sociale, poesia, ironia, attualità e collegamento alla tradizione, anche linguistica, lombarda/bresciana. ... more

contact / help

Contact La Cantina di Ermete

Streaming and
Download help

Shipping and returns

Report this album or account

La Cantina di Ermete recommends:

If you like La Cantina di Ermete, you may also like: