1. |
Follestrocca
04:36
|
|||
La finestra deèrta e la müsica a pala
Salta sö söla giostra e la nóna che bala
Varda sö, varda zó, varda che, giü du tré toca a mé.
Stamatina a bunùra l’è riada la stria
Fomne fomne sti alegre, ghè culane e magia
Föra dai, bìgoi d’ai, lea i pè, salta sö ensema a lé.
Pica, pica le porte, desèda le morte
Daga bröt de galina e decòt de cantina.
Mama mama ugiù ugià
Tichete tac ‘ndom a éder
La bèla de Offlaga la taca a cantà.
Marsa marsìa, caàl sensa bria
Vin e vinvela, la vita bèla, vita bèla, vita bèla...
Nèla piasa l’è ‘ndada, la zent l’è riada
Marona che bèl, go ist el me gnarèl
Varda sö, varda zo, vardem mé, giü du tré, toca a té.
El caàl sensa bria sö e zo per la via
Vé de me a balà, fa l’amur e sognà
Zac e tac va n’del sac, via i söpei Lasa zo i bei caèi.
Gin ging e te giong nom a spass sö la Mèla
Tra la lalalà, l’umbrilì sota sèla
Mama, mama, ugiù ugià Tichete tac, ‘ndom a éder
La bèla de Offlaga la taca a cantà
Marsa marsìa caàl sensa bria
Vin e vinvèla la vita bèla, vita bèla,/ vita bèla...
|
||||
2. |
||||
Santa Rosa fatemi sposa,
san Francesc truìmel prest
sant’Antone del campanèl fim troà giü bèl ma bèl.
San Faüstì e santa Giovìta
finì mònega l’è mia la me vita
sant’Antone del pursilì
se ‘l fös mia bel che ‘l sàbes fì.
Santa Ciara fìmel troà
apò se l’è mia de prima ma
omni santi e grazias Dei
va bé anche ‘n védof... con sèt pütèi.
|
||||
3. |
Ghè 'n momènt
03:27
|
|||
Ghè ‘na cansù per ogni amur
ghè ‘na stagiù per ogni fiur
ghè ‘na stasiù per ogni vias per chi völ za fermàs.
L’è asé ‘n momènt per nasser
l’è asé ‘n momènt per mörer
ghè ‘n sac de tèmp per viver mia apena per scampà.
Ghè ‘n momènt per fa l’amur
ghè n’è in oter per odià
ghè ‘n momènt per diertìs e in oter per pensà.
Ghè ‘n momènt per sintis grant
ghè ‘n momènt per vergognàs
ghè ‘na storia che finés e ghè ne dò che nas.
|
||||
4. |
Falìa d'istàt
01:30
|
|||
strumentale
|
||||
5. |
||||
Astronomi gnoràncc isé boriùs ma lók
forse ga n’è vergü che ‘l sa de viga tórt,
ma se l’ameterès de mia saìghen tat
i ga darès la bàia e ‘l sarès licensiat!
La tèra l’è mia tonda, sa pöl mia campà
sura ‘n balù che gira “a gran velocità”.
La zènt che sta de sóta e chèi che sta de mès
se j-è mia lömagocc i sa destacherès.
E i vègne mia a cöntàm che ghè la “gravità”
che té ‘nfrancàcc i sass per tèra e i cópp söi tècc.
La gravità i sa l’è ‘nventàda i codignù
per das öna resù, ..per la disperasiù.
Èl sul, chèl sé, che l’è “una sfera”, me ‘l conòse bé,
mé che fó töcc i dé i mercàcc de fröta e de gelati.
‘Na bala de du méter, che gira töt en sércol
sura la piàta tèra e me sögöte a scantunà col caratì
a curiga dré a l’ombrèa, a mènema che la sa möf,
senò i gelati i sa delégua e i pér i va ‘n papèta.
Perchè só Paneroni e só che gó resù
e vóter sif campiù de lapa e macarù!
Studiate la Paneroni!.. Paneroni!
“Copèrnico sbagliò”, ma j-era tèmp luntà,
besògna compatìl, ..ma che ma fa ‘nversà
l’è che amò al dé d’encö tace prufesurù
i söta a dam adòs, anche se i va a palpù.
I m’era ‘nfinamài fat sarà sö ‘n presù,
enfìna ‘n manicòmio, ..càncher envidiùs!!
Ma quan che i siòr dutùr i ma scultàa parlà
i ma dervìa le pórte col capèl in ma.
“Tenevo conferènse” a Brèsa e pò a Milà,
èn piàsa zó a Firènse j-ó facc svèrgognà!
Astrònomi babiòcc che ga tremàa i barbìss
i ma tegnìa delóns per mia comprómetiss.
“Il sole mai non sorge e nemmeno mai tramonta”
l’è sul ‘na gàbola dei öcc vidìl calà fin sóta tèra.
“Se il sole mai tramonta, perchè de nòt vé scür?”
Perchè l’è picinì, o bèstie! ..‘na bala de du méter!
Se ‘l föss miér de ólte piö gròs de chèsta tèra
sarèsem töi strinàcc de nord a sud e sensa “ghiacci eterni”
e sènsa mai la nòt per fa ‘n sonèl, còcc e smagòcc, che gran bórdèl,
per daga rèta a dei balòss che có le asnàde i va völ enturtà,
ma me só Paneroni e só la verità!
Mé ga só la verità!.. Paneroni!..
Mé, ga so la verità!
Cumprì le me cartine, lezì i me giornalì.
Contra l’ensorgamènt dei bachetù che fina ‘ncö i va cóionàt
adès gh’è ‘l génio Paneroni che va ‘nsègna e ‘l va fa desedà,
Paneroni Giovanni, de Rüdià.
|
||||
6. |
Salìda
04:01
|
|||
Sòcoi che camina i lea sö la tèra,
àiva zó che córr che bat prede
e i sbrof e i vapùr e de cascade ‘n gran rumùr.
I caài che süda e le us dei om,
söl senter del bosc ram e fòie,
fadigà de rampada che sömèa de mai rià.
Spèta che ve fò ‘n pó de sul,
dai sercom en prà per fermàs,
saltom zó dal caal fin dumà.
Fom sö ‘n pó de lègna del mut,
en möcel l’è asé per ‘na nòt.
Töcc enturen al föc a scaldass.
Ombre che se slonga e ‘l sul el dorma,
stèle che s’empìsa, bel veder,
e falìe e calur e vi che scalda ‘l fret dèla val.
Suna ‘na chitara, i om che canta,
i scarpù che vula e le s-cete
a balà söla tèra töta nòt fina ché vé ciar.
Sota chesta lüna che crès
arda che bel prà per fermàs,
fom polsà i caai fin dumà.
Basta ‘n pó de lègna del mut,
en möcel l’è asé per ‘na nòt,
töcc entùren al föc a scaldass.
Quando ‘l gal el canta al dé che ria
i bras i sa stira som töcc che,
metom turna i scarpù e dai che ‘n va a rampegas fin là.
I caài che süda e le us dei om,
söl senter del bosc ram e fòie,
fadigusa salida, ma l’è bel ‘nsema caminà.
Va zó ‘l sul, fra ‘mpó farà fósc,
dai sercom en prà per fermàs,
saltom zó dal caal fin dumà.
Basta ‘n pó de lègna del mut,
en möcel l’è asé per ‘na nòt,
töcc enturen al föc a scaldass.
|
||||
7. |
Aprile
04:28
|
|||
strumentale
|
||||
8. |
E pense a te
03:32
|
|||
Camine per strada e l’aiva la bagna i penser,
tirat söl co el zeché per mia ciapà frèd,
e pense a te che ta set le e da me
ta spètet ‘na parola dolza che...
rie mia a dit.
I gnari per strada ne l’aiva i züga se sa,
le scarpe le pocie le mame le uza e me
e pense a te che ta set le e da me
ta spètet na parola dolza che...
rie mia a dit.
Söi vedre enpanacc coi dicc
argù fa ‘n disègn,
pò ria la gheba che quarcia zo töt e me
me pense a te che ta set le e da me
ta spètet ‘na parola dolza che...
rie mia a dit.
|
||||
9. |
Mama so ulòta!
03:13
|
|||
Mama, mama, mama, öle ‘nda via de cà
so ulòta asé de té e del bubà,
òe mia finì come me fredèl
che l’è tat bu e l’è tat bèl
e a fórsa de carèze l’è töt morèl.
Mama, mama, mama, öle piö ‘ndà a laorà
i me agnn piö bèi per ön tòc de pà
apò ‘l Signùr l’è mia tat contènt
se la éta che ‘l ma dunàt
la traze a sgürà en den stabilimènt.
Mama, mama, mama, öle piö maridàm
e stà quarant’agnn con ön rangotàm,
òe catan giü sul quando l’è ‘n fiur
e mia se l’è ‘n tòsec o ‘n vècc
de dusì pò laàga müdande e calsècc.
Mama, mama, mama, mama dam sènto franc
che in America voglio andar
so ulòta asé de sta in Italì
sèmper col capèl in ma
a portàga rispèt a ma lónghe e a rüfià.
|
||||
10. |
Malmaridàda
04:37
|
|||
“Resta ‘nsèma a me, resta ‘nsèma a me
ta se te la me sula stèla,
sé che so gelùs, e se so gelùs
l’è perchè ta se part de me.
Ta pö mia ‘nda via, ta pö mia ‘nda via
e desfà sö chesta famìa,
e fas rider dré, e fam rider dré
e pirdì apò ‘l rispèt de töcc”.
La sintìe quasi töcc i dé
che lü ‘l saìa de èser nervus,
che però ‘l ma vulìa amò be,
de mia sercàga sul i difècc,
che me sögöte a pianzim adòss
e a menàla sö e a tontognà
e quan che lü ‘l ria a casa straolt
almeno ché ‘l völ sintìs el padrù.
Ga noi culpa me, ga noi culpa me
se la sò vita l’è ‘na guèra,
pöde faga chi, pöde fa chi me
se ‘l ve a casa col müs per tèra
e se ‘l ga biìt, iga ‘n po biìt
l’è normal per ön òm de scórsa,
se ‘l ve a casa ciòc, se ‘l ve a casa ciòc
mai seràga söl müs la porta.
Le sintìe sö quasi töcc i de
le sò usàde, le sò resù,
e per fale amò piö pesà
el ma zontàa el rèst cole ma
e se scapàe da me fredèl
con sö ‘l regàl d’ön bel morèl
i ma disìa “ta l’e stigàt,
làsel sorà, fal mia egnì mat”.
“Aschet mia a ‘nda via, àschet piö a ‘nda via,
so ‘l tò òm, so mia fat de preda,
ma saró ‘ncasàt, ma so ‘nnamuràt,
l’è ‘na pasiù che ma ciapa ‘l co”.
L’era ‘n po stranìt, forse ‘l s’è pintìt,
coi öcc löster la barba fada.
L’era ‘nnamuràt e me l’o molàt,
el m’a fat quasi compasiù.
Ma pasa ‘n mes e lü l’è amò chèl
piö sospetùs, piö bastardèl.
El parla poc ma ‘l fa ‘nda le ma,
el völ che reste seràda ‘n ca.
El ma fa véder ön butigliù
pié de benzina, con sö ‘l me nòm.
El dis che l’serf per scaldà i òs
ala slandrùna che pröa a lasàl.
Ma l’è finìda, ura l’o calmàt
prima che ‘l pasàes a vie de fat.
L’o teàda föra, i è stade asé...
quac gose de cianuro ‘n dèl sò cafè.
|
||||
11. |
Creder ai 'nsòme
04:42
|
|||
Gose salade föra dai me öcc
e söpèi rocc e sensa calsecc
du stras ados e ‘n gratàs de piöcc
per slontanàs da chel mond de vecc
con el magù che ‘l ma strens el cör
e con la nebia nel sentiment
ma la speransa en de ‘n ciel nöf
la ma dà la forsa nel cambiament.
El strezandèl el rampega en sö
en mès ai pì che i ma sta a fisà
coi so didì che a tocai i ta spons
e al vent che pasa per caresà
l’ura l’è fresca l’è quasi not
en nacio söt forse el troaró
l’ura l’è tarda l’è quasi ‘n bot
al ciar dela lüna ma ‘ncuciaró.
Creder ai ‘nsome per sintis vif
Pensàs dei re per mia piö patì
Regalà solcc a töta la zent
Endormentàs quan che gira al bröt temp
Desedàs piö per stà semper s-cecc.
Lüna stremida, lüna de lat
desquacia i nigoi, fat suspirà
ris-ciara el ciel e chesto mond mat
segna el sentér del me caminà
portem lontà en banda al castel
guardie al purtù lé aposta per me
la stansa del re, el trono, el mantel
sö le me spale e töt en de ‘n dé.
Creder ai ensome per restà vif
pensà al domà come argot de nöf
desmentegàs i dulur de ‘n temp
e ricordàs sul de sto moment
e corer dré ai penser dela not.
|
||||
12. |
Ghera 'na olta 'na siura
03:06
|
|||
Ghera ‘na olta ‘na siura, bèla fés bèla fés
la s’è leàda a bunùra, ale sés ale sés
per indà a tö la verdüra, en paés en paés
la s’è laàda ‘l mostàs, du sguanzì che ma piàs
s’è petinàda i caèi, isé lonc isé bèi
la s’è mitìda ‘l rosèt, el parföm, el belèt
le calse longhe de piss,
i stiài ‘nfinamai de vernìss.
Per indà a tö la verdüra, en paés en paés
la sa ‘nfiochèta la siura, dale sés dale sés
ghe za pasàt piö de ‘n ura, i è le òt, òt e dés.
Pò la sa met el capèl, bianc e ros e marù
con sö ‘na piöma de osèl, che la toca ‘l plafù
e la sa mèt el piviàl, coi lüstrì e i plissé
come se föss carneal, cole sfranze che ria fina ai pè.
L’è amò ‘n cusìna la bèla, ale nöff ale nöff
che la fa ‘nda ‘na padèla, de pansèta coi öff
la ghia de rifucilàs, preparàs per el vias.
La gà pirdìt la coriéra, dèle dés dèle dés
per indà a tö la verdüra, en paés en paés
l’è amò dré che la ciciùla ‘na costada col òss
e dopo la sa cunsùla, con mès lìter de ross.
Suna mesdé che la siura, l’è amò lé l’è amò lé
sènsa gne ‘mpo de verdüra, mama me mama mé
ga tocherà disünà, per ön dé per ön dé
come faràla a scampa, poera lé poera lé poera lé.
|
||||
13. |
||||
Ma ricorde quan che saltàe i fòs per long
quando 'l cör el batìa 'n del co fin a 'n surdìm
sento franc per corer piö 'n fond
per rià ai màrzegn del mond
per basà la preda zelada ön second.
Ma ricorde 'na rampegàda sö 'n costù
co le ma come artéi che i serca öna rezù
sento franc per rià fina al sul
e sentàs zo en banda al Signur
co la pora che ta trebat i oss
e la us del vent che crida "baloss".
Ma ricorde le fere ciòche e i mascherù
butighér müsicancc che stuna 'n dei trumbù
sento franc per rià 'n sima al dòm
coi baligurdù e co la sòn
e nisü che ta te 'npé 'n scalèt.
Ma ricorde dei temporai che squasa i òss
la tompesta giasàda che ta smorsa 'l cör
sento franc per rià a fi del mes
sensa birulà dre a 'na ses
...e alura da ön fagutì de 'nsome lè 'n den cantù
go tirat föra chesta cansù.
|
||||
14. |
Sentieri blu cobalto
03:44
|
La Cantina di Ermete Italy
Una sigla che ha 40 anni. Gruppo storico nell’ambito della canzone in dialetto bresciano, si è sempre proposto con un repertorio essenzialmente di brani di propria composizione. Dal 2017 in formazione a quattro propone canzoni e musiche composte nell’ultima decade, a cavallo tra impegno sociale, poesia, ironia, attualità e collegamento alla tradizione, anche linguistica, lombarda/bresciana. ... more
Streaming and Download help
La Cantina di Ermete recommends:
If you like La Cantina di Ermete, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp